Per arrodonir le relat d'eux intervencions de la table de Bases Argumentals per à la Declaració de Barcelone à la Journée de Salut i Determinants Socials en Europe, em faltava reproduir leur paraules du metge i amic Toni Barbarà qui varen afegir un ingredient més polític à eux intervencions anteriors de Joan Benach i meves. Profund coneixedor du realitat européen, Toni Barbarà va començar referint - au marc de l'Unió Européenne i au sujet du salut dans aquest contexte.
Le marc l'Europa …
1. - La Chaux placer leur presents reflexions dins un realitat i un moment concret com és l’Europa qu'avui tenim. Aquest és le substrat réel, le bouillon de conreu on treballar un instrument declaratiu que dans surti de la Journée i qu'haurà de teindre molt present l’actual correlació de forces dins l’espectre polític de l'UE. Un realitat que non pretenem ignorer, malgrat la diagnose non sigui engrescadora. Amb une Europe que desprès darreres eleccions au Parlament de juny de 2009 se’ns chaque cop présente més dretana, vull dir amb més suport i polític électoral à eux formacions de dretes i/o centre dreta, per ò també amb tu unis expressions ideològiques i polítiques més arcaiques, dretanitzades, des conservateurs, neoliberals, i també més xenòfobes, homòfones i racistes. Une Europe profundament teinte de capitalisme i eurocentrisme.
2. - Un escenari on tot just acabem d’inaugurar le Tractat de Lisbonne qui voit à sacralitzar i ratifier le ja vella coneguda la Stratégie de Lisbonne, altrament dit le conjunt de polítiques neoliberals qu'ens il y ont dut fins l'actuel moment. Un situació auquel hem arribat desprès de maniobres tramposes i antidemocràtiques per tel d'ignorar ou manipuler le vot du ciutadania, ja à França, en Hollande ou darrerament en Irlande. Un Tractat que ben poques llums apporte per le construcció de l’Europa social que nosaltres aspirem i treballem. Tanmateix és cert que disposa d’un apartat annex com la Lettre l'Associée l, per ò aquesta exposició d'une littérature non és més qu'un rosari de bones intencions amb finalitat d’exculpació i maquillatge per menacer leur veritables polítiques tu dures d’ajust econòmic.
3. - Une Europe qui est diu à la reclôture du propre seva identitat, dins l’historia contemporània, un lloc au món, de cohesió i personalitat social i une politique, per ò tancada i barrée au prioritat economicista, à i l’adoració corporatif - submissió au mercat.
4. - Une Europe immersa dins aquesta macro brutal - CRISI qu'il affecte i détermine dans all ò econòmic per ò també ecològic, social, de models, culturel, de valors i d’idees, i une politique au fi. Une Europe de moltes brise, i une Europe "étoilée" que le seva étoile polaire clôture que l'orienti i que non veu qu'aquesta un guide doit être l’Europa social. Un situació chaque cop més insoutenable per à la survie de treballadors, treballadores i classes populars, i qu'il y a passat dans pocs anys dès le prestesa societat du “benestar” jusqu'à celle du "malaise" insuportable de l'immensa majoria.
5. - Une Europe amb la Présidence de torn espanyola dans aquest le premier semestre. Un menció de caractère “honorífic”, chaque cop amb menys continguts reals, donne de la la Présidence nonva permanent. Tot plegat amb une manchote d’entusiasme i de brillantor preocupants, molt à la mode d’aquesta situació on lamentable le “baix profil” polític y a esdevingut un mèrit, à l’hora d’avaluar virtuts de líders i personatges. Si poc engrescadora com le seu devise “En Innovant l'Europe”. Une Espanya immersa de ple dans le negror du crisi, ici especialment i duradora per virulent leur seves característiques causals, amb un govern central esgotant els seus rèdits electorals, instal • lat à l’ une inertie du desfeta, disposat quand a manqué front leur exigències au dreta i la patronale, dans un moment polític on regarde de subsister cercant suport au seva dreta i amb leur formacions nacionalistes, i executant retallades socials si greus com la réforme de travail dans curs ou agressions si serioses com le recent proposta de retard dans l’edat jubilació fins als 6 7 anys, i que ja li y a estat répondue le carrer amb un mobilització populaire.
Le sujet Salut …
1. - À l’Estat espanyol, i à Catalunya com à territori autònom amb competències transferides comme leur altres autonomies, avaluem un situació historique qui confirme un sòlid i bon système públic de salut. Un atenció amb prestigi guanyat à pols i une efficacité, i une efficacité consolidades. Insistim dans le concepte eficient donnée l'excel • lent relació entre els des recours emprats i els resultats obtinguts (mesurats dans paràmetres de salut).
Non deixa de consister paradoxal en ce que mentre als des EU le president Obama est debat amb une virulence amb leur forces més reaccionaries i ultraliberals per fer possible le seva fita d’una assistència sanitaire universel, per à tothom, en Europe i dans concret à Espanya i Catalunya, aquest accés és un fet en vigueur. I confronte més que le cost à eux arques tu publies du sanitat és als des EU supérieurs à 14 % du PIB mentre à Espanya és si sols de 7 % i esqueix.
2. - Le més cert és per ò, com venim comprovant tota la journée une Europe à laquelle leur grans corporacions multinacionals de la pharmacie, la biotechnologie donne des médicaments leur empreses asseguradores i leur mútues patronals il l'y ont decidit i ils sont dans plein execució l’assalt als fons públic i als serveis públics du secteur salut i serveis socials. Pratique-t-eux emprades per aquestes macro empreses transnacionals i leur forces econòmiques i polítiques qui els donnent une couverture i suport són d’una agressivitat extrême i le dernier seva pretensió és le parasitació i depredació final dels sistemes públics qu'avui coneixem fins au seva liquidació ou dans tot cas aprimant - les fins à un servei caritatiu marginal per à pal • lier l’exclusió social irréversible. Forme-les i maneres, d’altra une bande, ils sont multiples i diverses i vont donne du més élémentaire privatització per voie decret fins à sofisticats mètodes d’ enginyeria financera incontrôlable i il obscurcit, ou à subtils fórmules mixtes de pretesa un chou • laboració públic - privée, i consorcis de tota un minerai. Donne du "Con Con-tracte tracte" per à provisió de serveis sur le “Sense-tracte” desregulat d'une maxime impunitat gestionnaire. À chaque pays, à chaque territori, à chaque histoire locale une méthodologie locale per fer bo l’objectiu global : mercantilitzar i liquider celui qui reste de l’estat du benestar.
3. - I aquesta une stratégie est donne Espanya amb tota nitidesa. Dans alguns des cas, amb governs autonòmics un responsable de segell PP (Madrid, Valence) i du dreta économique i politique (CiU à Catalunya fins l’arribada dels Governs d’esquerres i catalanistes). Dans aquestes ocasions la connivence, permissivitat quan complicitat non direct ou initiative són de comprensió facile. Més doloroses, per ò, apparaissent situacions com le present à Catalunya, on amb un Govern d’esquerres i de progrés, un govern tripartit (i on nosaltres, dans tant qu'EUiA dans fem part, ni que sigui un petita part …) sintonitzi i fins i tot promogui fórmules externalitzadores i mercantilistes com és le cas du Departament de Salut du Generalitat de Catalunya, qu'un valet le responsabilitat (historique) de Mme. Geli, relance segones edicions d’informes d ’”experts” tipus Vilardell (continuadors d’aquells l'Avril Martorell) que pretenen explorer i oferir solucions financeres modernes - liberals per le “sostenibilitat” du système públic de salut, i que sistemàticament ils relancent globus - tu sondes sur imposicions de noves privatitzacions, mixtificacions, limitacions, ou le seu grand desideratum : le COPAGAMENT. La bataille és de fons i ens hi juguem le futur du système ou du seva demolició. Acceptar, suportar, patir figure le fi aquesta mal anomenada une co-payeuse, ja sigui per servei, producte ou atenció, non és altra la chose à céder front un veritable RE-pagament. Repagament perquè ja hem pagat le nostra aportació économique per une voie fiscale i als fiscal recours generals de l’Estat. Non és qüestió de discuter le quantitat, symbolique ou non, sinó de refuser le concepte mateix per fal • laç i pervers, doncs un cop instal • lada le fissura, l'esquerda, és tot l’edifici celui qui reste sentenciat fins l’enfonsament. Així doncs NI parlar-ne de “COPAGO“ perquè fora un “REPAGO”.
Aquesta reflexió paie la provenance du caracterització de “gratuïtat“ nie d'eux atencions dins le système públic de salut : non és “gratis” sinó ja pagat, prepagat, donne du nostre esforç fiscal, … per part dels qui OUI complim leur obligacions tributàries, com il laboure els treballadors i treballadores. També volem dénoncer dans aquest capítol i moment les qui sabem tu nonvois figure mercantilitzadores d’implantació enfouie : retallades au portefeuille de serveis inclosos au xarxa public per tel d’ faire une promotion sur eux en forme de paquets d’assegurances privades (assistència une ouverture dentaire, altes tecnologies, atencions d'un confort hospitalari, etc.) ou, confronte pitjor, mitjançant bonificacions fiscals per récompenser le contractació de cobertures privades. Qualsevol d’aquestes manoeuvre ils sont igualment perverses i des prédateurs i il y ont de trobar le nostra oposició frontal i décidée.
4. - Per à nosaltres tota gestió realment dins public le système a à garantir la transparence absolue i un contrôle democràtic du direcció i objectius, il y a d’estar provadament desproveïda de lucre un i pel damunt patronal de tot il y a de mesurar els resultats i rendiments dans paràmetres socials i de salut i non pas dans termes de prioritat économique. Cas de non complir aquests condicionants le servei non és públic (il confronte qu'atengui “públic”) i non és concertable, ni externalitzable.
5. - Com veiem doncs, tot un panorama!! Dans plein macro-crisi, veiem com creixen leur desigualtats ou inequitats, per motiu de gènere, de classe, d’origen, de discapacitat … Constatem com s’aprimen leur atencions i qualitat dans salut de travail, com le salut mental segueix pendent du plein seva redenció i integració dins le système, mentre s’incrementen leur malalties, conductes addicctives i patiments mentals, ou fins i tot l'els suïcidis. Veiem com l’atenció à la dépendance i le soin dels i d'eux més faibles est il reste sense des recours per de pouvoir fournir amb une aptitude i rapidesa leur mateixes previsions legals … Veiem finalment com dans són de determinants per le salut cause-les socials (cause de cause-les) i més enllà cause leur polítiques (cause de cause-les de cause-les dans expressió de Joan Benach).
6. - Tot aix ò explique l’ interès i le necessitat de clôturer aliances socials i polítiques per façonner un ampla front de résistance anti-néolibérale i d'une défense du caractère-nítidament - públic du salut, donant à més alternatives i discurs, com celle-ci fent l’entitat "Dempeus per le Salut Pública" dans le seva tanne per ò une vie intense associativa.
En Europe, si diverse, si plurielle, si riche dans particularitats de tot tipus, afirmem qu'els enemics du salut public són arreu els mateixos. Els mateixos qui mettent en action à une échelle globale i planétaire le servei du mercat i du capital. Le mateixos protagonistes polític, i corporatius, amb els mateixos inconfusibles objectius mercantils depredadors … confronte qu'amb models ad hoc per à chaque lloc, moment i situació un particulier. Per tant est tracta de respondre amb amples defenses, donne d’un acord global i une multinationale, à une échelle européenne, per ò amb concrecions arreu, respostes locals i nacionals, i qu'à més haurà d’abastar tu crains le major interdisciplinarietat, le transversalitat dels i determinants.
7. - Com diu l'OMS “posant le salut dans totes leur polítiques” i com diem ici «posant le salut dans tots els polítics … i leur seves agendes»...
Si voleu suivre llegint, aneu à La Voleuse...
Comments
No comments:
Post a Comment