Agraint que le nostra organització hagi estat convié à aquestes Jornades, voldria començar exposant tu unis hipòtesi qu'à aquestes alçades de la Journée, desprès, de sentir leur intervencions, d'eux tu te présentes convidades d'eux delegacions internacionals (i spécialement de la Grèce, d'Alemanya i França) crec que ja podríem gosar-ne dir FETS. Uns fets plens d’interrogants i qu'ens deixen molts deures per fer, per ò que dans síntesi podrien résumer dans els següents punts :
1. - Le precarització du salut public és global, n'est pas il limite au soleil un pays, une européenne affecte à tota le civilització (és un conseqüència néfaste dans salut de la GLOBALITZACIÓ) la Chaux un anàlisi de dimensió, i desprès de veure celui qu'hem de fer per nosaltres, estendre també le solidaritat dans salut per combatre, entre altres objectius més globals, le desigualtat, le desnutrició i leur malalties au món. Quel hem de fer i podem fer donnes-tu de l'UE ? Com podem un chou • travailler à un globalització solidaire i dans positiu dans salut ?
2. - Le salut est situe dans un dels epicentres du lluita entre une économie i politique, entre eux instruccions du neoliberalisme (sense cap visió conspiratrice) i els drets i necessitats d'eux présente-toi. (Une chaux endegar doncs, un lluita ciutadana qu'acompanyi i sigui part integrant du lluita politique)
3. - Qualsevol atac au salut représente un atac paral • lel à l’autonomia d'eux présente-toi i au qualitat de la démocratie du pays de référence. I és que nosaltres entenem SALUT I AUTONOMIE, à més de com à drets, com à necessitats bàsiques, universals qui polítiques econòmiques, à tots els nivells, existent d’atendre.
4. - Le situació de privatització, externalització i une manchote d'equitat dels serveis est correspon amb tu unis polítiques neoliberals qu'une chaux aturar dans bé mateix de l'humanitat. Opérer dans aquest camp és també l'une espade civilitzadora, l'une espade que permet que l'humanitat avanci dans le progrés ben des êtres, per une manière de viure més humain i més daigne.
5. L'U.E., un territori on leur desigualtats s’incrementen, és l'une d'eux diffuseurs, impulsifs i "sponsors" d'eux polítiques neoliberals. I chaux que passi à être de nou i garant impulsif de drets de ciutadania i conquestes obreres aconseguides. (Dans le millor sentit du paraula, hem de plantejar - nous le retorn à l’EUROPA une partisane de la démocratie, du paraula rend le pouvoir i vers le ciutadania).
6. - Le salut non és une marchandise. Une chaux dénoncer els negocis i gairebé delictius accidentés qu'il est un fan per essayer de la transformer en bé de consum dans lloc du dret qui és i a à suivre sent. (En Europe, le dret au salut, com l’Estat del Benestar qui est va aconseguir, és un dret aconseguir dans lluites doloroses, non és cap regal d’un capitalisme magnànim).
Si acceptem considérer i acceptar com à un matériel de treball dans aquesta la Journée els punts anteriors, i desprès du seva anàlisi, segurament s’obriran tu nonvois espade concrétise à discuter, de divers nivell, per ò totes elles importants : regulacions, nacionalitzacions (si une chaux), impuls dels genèrics, assegurar la couverture de tota le població européen dans temes de salut, visibilitzar pels drets i l'equitat malalties qui est volen amagades, assegurar leur mateixes prestacions i drets à eux présente-toi immigrades... Potser, també, propostes de directives. Per ò, celui que j'attends que c'est vegi amb tota claredat és le necessitat du CANVI DE POLITIQUE ÉCONOMIQUE dans temes sanitaris i de salut, perquè els treballadors i treballadores d’Europa non dans surtin més perdedors d’aquesta crisi, i dans un terreny si especialment sensible.
Si une hypothèse són mínimament ajustades au realitat, quines serien leur espades-tu que podem fer tu donnes du ciutadania ? D’entrada, potser non ens une chaux inventer une tête de bétail de nou, sols se rappeler com érem, com i per quel lluitàvem dans altres moments que leur classes populars, le ciutadania européen, avait l'initiative. Un societat civil que tu donnes de finals de l'IIGM fins gairebé començament dels 80 va aconseguir uns nivells d’igualtat i de benestar inèdits dans le procés civilitzador.
Com sabem, Estats Units i l'Europe ne fournissent pas de la IIe de GM dans igualtat de condicions. Els EUA juguen dans solitari le paper de vencedors ignorant le contribució à la victoire alliée de l'Unió Soviétique i combatent une alternative de model econòmic que dans GM s'estén i guanya adeptes achève la IIe en Europe. Els països europeus tenen le veïnatge immediat d'una possible alternative, i le capital europeu non pot opter-amb governs de coalició i dans molts països amb alts percentatges de vot als Partits Comunistes - per polítiques centrades únicament dans els seus interessos, com oui qui est taillent permetre als Estats Units. Així, fins als anys 70, dans le majoria de països d'Europa i fruit du correlació de forces (sindicats forts, moviment obrer organitzat) s'opta per polítiques de plein ocupació i serveis públics universals, entre ells els sanitaris, d'une manière remarquable, mentre qu'els Estats Units n'avancent pas més enllà d'eux conquestes de Seguretat Social de l’any 35 i qui se mettent en formation part du New Deal de Roosvelt. Sols une chaux veure com Obama s’estavella un vegada rere l’altra per aconseguir un Pla de Salut qui va former part du programme électoral que le va porter la victoire, per ò que s'està fent estelles. Dans le terreny econòmic i financer, els USA són confronte l’imperi qu'és au vegada le grand deutor mondial gràcies als privilegis du dollar, per ò que deuen le seu paper hegemònic à l'explotació du seva classe ouvrier i celle de la soustraction de països amb els que mantenen relacions comercials, ou de dominació i simple à être le cau de rapinya du grand capital financer international.
Un mica abans d’ Obama, per ò, dans els anys 80, le globalització ja va començar approcher models amb els governs de R. Reagan i M. Thatcher, le reconversió industriel, els primers atacs importants en Europe contre els sindicats i leur conquestes obreres, i finalment, l'enfonsament de l'URSS i le majoria de països qui est reclamaven "socialisme réel".
1989 non és només l'any du caiguda du mur que separava la RDA de la RFA, sinó le caiguda dels murs que frenaven leur bandes d'expansió que le capitalisme necessitava. Com va dir une déléguée à la Conférence sur leur les Messieurs de Beijing (1995), le mur de Berlin va caure sur eux les Messieurs, perquè à eux polítiques neoliberals s'intensifica le biaix de classe i de gènere. Per ò crec que podem consolider, laboure també, que le mur va caure sur le dret au salut i sur le majoria dels determinants de salut en Europe. Le baptisme officiel de la nonva situació est célèbre amb le Consens de Washington (1990) amb l'acord tant du Partit Demòcrata com de la République, i l'aplaudiment dels principals dirigents polítics i econòmics de tot le món. Le Consens de Washington marque leur directrius per aprofitar leur vies obertes de l'il nonva mundialització, i perquè prosperin leur polítiques de desregulació, privatitzadores, de reducció du despesa public. . És à dir, le somni néolibéral d'eux polítiques necessàries per assegurar le creixement sense travers du capitalisme... le qual coud implicarà au seu torn le retorn dels seus crisi inévitables, quan dans le període 45-73 semblaven haver desaparegut, i marcarà també l’enfocament ultralibéral dans le construcció de l'Unió Européenne.
Podríem donner une date symbolique au triomf du neoliberalisme amb le l'abolició du Glass-Steagal Act (Llei de Regulació de la Banque de Roosvelt) feta per Clinton en 1999. Le resultat non pot être pitjor : s'obre l'une éloigne chaque grand vegada més entre l'economia réel (que, à la marge du revolució technologique énormes i els increments de productivitat, non pot rapporter els beneficis que le capital attend pels baixos salaris i pèssimes condicions d'une vie du majoria du població) i l'economia financera que, com més avança, més tu nonvois vies d'expansió necessita, tu Les pratiques parasitàries du capital financer, fins contaminent le capital industriel au punt qu'és un difficile savoir on comença un i achève l'altre. (Bona part d'eux penúries i dificultats que travessa actualment le població grega i qui ens existe explicat aquest matí dans le seva a intervaincu le company Dimitri Adamopoylos un thé le seva explicació au seu de Goldman Sachs) I d'aquesta un minerai de construcció impossible de si difficile delimitació n'échappe pas dans absolut le secteur du salut. Com crec que dirait le professor Joan Benach qui m’ha precedit dans l’ús du paraula tots els determinants de salut empitjoren.
L'ofensiva mondial contre els serveis públics de protecció s'origina amb social leur polítiques neoliberals dels anys 80 i le difonen leur institucions supranacionals (OMC, FMI, BM), que promouen le privatització ou reducció dels sectors qu'ils représentent conquestes obreres ou de ciutadania, posant com à condició per à ajudes econòmiques ou fins i tot le propre qualitat de membre, le reducció du despesa public, l'"aprimament" de l'Estat (spécialement, leur polítiques de benestar i "amigues d'eux les Messieurs") i obrir així tu nonvois vies de creixement le benefici privat à partir du privatització ou "colonització" dels serveis més necessaris (i per tant, potencialment més rendibles) du secteur públic. Així est construeix l'assalt globalitzat au système de salut i au système públic de pensions (i on il confronte non s'aconsegueix, il est ils vont renovant d'une manière périodique menace-les de manquée du système públic, à partir d'estudis finançats pels més interessats (leur patronals sanitàries i els grans bancs i caixes).
Per international offensant le privatització
En 1999, l' Acord General de Comerç i Serveis de l'OMC va imposar importants limitacions als Estats dans polítiques ecològiques, serveis municipals, sanejament i gestió de residus, i il va d'obliger els Estats membre à menors regulacions i abroger normes qui limitent le llicència d'obertura d'hospitals ou serveis sanitaris privats Si un Estat non compleix, l'OMC pot expulser l'estat rebel condemnant à l'aïllament econòmic. Aquesta limitació dels Estats représente le sobirania politique grans beneficis per à eux empreses privades. À més, com dénoncez divers autors, le mercantilització dels serveis públics complique donner un resposta adequada à eux une crise sanitàries, perquè fins i tot dans eux seves fórmules més suaus dans quoi est conserve nominativament le seva titularitat public i le gratuïtat, tendeixen à comporter segons la logique de mercat i tracten à eux poblacions com à consumidors, sense altres drets.
Dans aquests 20 últims anys d'hegemonia néolibéral - i spécialement els darrers 10 anys tu donnes dels Acords de la Conférence Ministérielle sur l'OMC à Seattle - donne d'eux institucions econòmiques internacionals il est recomanen diferents estratègies per rendibilitzar els centre sanitaris amb vue le seva postérieur privatització consistents dans :
1) Affaiblir i fragmenter le secteur públic.
2) Échapper au rendiment democràtic de comptes, introducció de procediments gens transparents i donner chaque vegada més pes à empreses privades.
3) Priver d'un part important du població dels drets laborals i de ciutadania aconseguits (joves i precarietat de travail, malalties emergents, amenaça de noves inclusions de patologies mentals...)
Dans aquest sentit, le secteur du salut sols sérieux un exemple més à teindre dans compte, perquè és tota le societat que pateix un revinclada douloureux dans la manière de viure, la culture, i tu unis jerarquies assumides i compartides que són menys desiguals que leur que vindran, i s’empobreixen uns valors d'une vie en commun per uns altres qui sols fonctionnent s'il est mantenen leur velles solidaritats de la base (que vol dir treball gratuït ou à molt bon preu, spécialement de joves i des Messieurs).
Un Ier aquesta és, dans síntesi, la politique que l'Européenne a Unie dans formació fa seva. Une politique pensée i structurée donne d’uns Estats Units que mai varen conèixer le salut com un dret : l’atenció sanitaire de qualitat y a estat considérée une marchandise, i l’atenció sanitaire payée sense assegurances, sense pagament ou copagament, un caritat.
Si miréssim sense une nostalgie le passat dont venim, d'eux esplèndides lluites ciutadanes europees d’abans du Tractat du Maastrichtien i d'eux estúpides normes du Pacte d’Estabilitat i Creixement Europeu-és à dir, abans dès le traducció jusqu'à la politique européenne du Consens de Washington convertit dans la politique de Brussel • leur, fins i tot un valet l’amenaça de coaccions i sancions - trobaríem leur claus de celui que celle-ci passant laboure també. Sols qui laboure ens enfrontem à més-i també dans le camp du salut - amb trenta mille miralls deformants per fer - nous perdre, i un quantitat ingent de diners esmerçats dans le construcció d’una une idéologie feta à mida per mercenaris que boicotegen diàriament i sistemàticament els valors du públic, du chou • lectiu.
Com podem, donne du ciutadania, donner le volta au situació i revendiquer le salut public i l’autonomia d'eux présente-toi, i le satisfacció d'eux seves necessitats bàsiques com la manière naturelle i humaine de viure ?
Une chaux fer un sumatori potent d'eux reivindicacions “parcials” du públic i transcendint l’horitzó temporel d’algunes reivindicacions que s’esgoten massa ràpid dans le temps i l’espai s'il n'est pas ils lient amb lluites germanes, per ò qui est volen interessadament separades.
Dempeus per le salut public, entén le salut dans un sentit positiu, non le contraposem au concepte de malaltia. Entenem que la Salut és une manière de viure autonome, joiosa, pleine, solidaire i un harmonica amb une ou une mateixa, amb la soustraction d'eux tu te présentes, amb le terra i tot l'entorn. Nosaltres ens guiem per trois objectius fonamentals :
1. - La défense du caractère PÚBLIC du système national de salut. Dans une forme argumentée donne de la rigueur científic i d’interès un chou • lectiu, le bondat social, le justícia politique i l'oportunitat du moment, defensant l'universalitat i le qualitat du système públic de salut.
2. - Participació social, "empoderament" i co-decisió, incorporant le grand ventall de potencialitat du xarxa de societat civil organitzada, leur associacions que lluiten per une vie millor i els grups d'ajuda. Le salut, naturalment per essència i concepció public, sols ho pot être s'il incorpore aquests agents socials sense preconceptes, ni sectarismes.
3. - Enfocament interdisciplinari i de qualitat d'eux tu nonvois patologies emergents, moltes d'elles relacionades amb le violentació chimique de la nature i le violació psychologique d’una astucieux de viure dans societat qu'emmalalteix à eux tu te présentes. Leur mateixes cause qu'ils provoquent le canvi climàtic i un fan emmalaltir els camps i enverinen leur aigües, créent que també tu nonvois mets en formation-toi de malalties.
Le camí segueix essent de trencar barreres, celui de la Mobilització sociale i la Mobilització politique. I, dans fer-ho, enfortir le transversalitat social i démontrer que non hi y a un cap une muraille de Xina entre la défense dont sembrem i que produïm, le fait qu'investiguem i le fait qu'ensenyem, le salut, la démocratie, l’economia au servei d'eux tu te présentes i la politique dans le sentit més noble du paraula : le respecte au terra i auquel ens envolta, i le bona gestió - le bon govern - de qu'és de tots, per part de tots i dans interès de l'immensa majoria du població, les Messieurs, homes i infants, sense exclusions, dans igualtat. Si em permeteu, aquesta és l’autèntica une écologie que l'Europe necessita. Non hi pot haver un gestió écologique i soutenable du medi compatible amb l’explotació du pagesia, d'eux treballadores i els treballadors, amb double i un triple explotació d'eux les Messieurs, amb l’enverinament dels nostres cossos i du nostre fâche, amb l’apropiació indeguda (la piraterie quotidiana) dont és de totes i de tots.
Pel que fa au transversalitat thématique il y a un hi camp per córrer i per donner nous suport mútuament amb els sindicats, amb leur associacions de veïns, amb totes leur ONG, organitzacions d'ajuda mútua i associacions cíviques qui est réclament d’una altra une culture sociale, d’una altre d’entendre astucieux la vie.
Le système s’ha especialitzat, dans frustrer le construcció de maneres de viure alternatives à l’afany de lucre d’uns quants, i le seu pouvoir d’argumentació consiste manifesta i resumeix dans expressions si cruels com ben escollides com leur en ce qu'ens va expliquer un magnífic l'économiste qui va être de former part també d'eux Brigades Internacionals de défense de la République Espanyola. Em refereixo, naturalment, à Albert Hirschman i els advertiments qui ens va fer, fa uns quants anys dans contre dels arguments més utilitzats pels portaveus du capitalisme per desmerèixer leur nostres raons :
Le futilitat : Nier le gravetat du necessitat i le seva mateixa met en évidence, per à fer - nous creure que le lluita non thé sentit, i non s'ho val.
L’efecte pervers qui pourrait provoquer le fet de poser - hi remei : essayez de convaincre-i massa sovint ho aconsegueixen - qu'és pitjor le remei que le malaltia (salut i pensions públiques = increment insoutenable du déficit públic, per exemple).
Le risc, amb le llarga i aterridora enumeració de tots els mals qu'ens podrien caure à sur si acabés per triomfar que reivindiquem, és à dir, que le públic s'imposi sur le privat. (Une manchote d’eficiència, caiguda du producció, ningú ne ferait pas de la recherche … etc.)
Une chaux trobar la manière de donner le volta à aquests arguments chaque vegada que se’ns posin per davant per freiner le nostra raó, i savoir desemmascarar tots leur maneres tu nonvois que s'inventen per à "empassar -" uns quans puissants celui qu'és de tots. Une chaux fer la pédagogie dont il est pot, i acollir sense sectarismes à totes leur présente-toi que tenen tu gagnes de communiquer i poser dempeus per defensar un altra astucieux de viure, de penser i de décider … en définitive, qu'hi a molta gent que, si troba els instruments, s’apunta à viure l’autèntica il espade il humanise d'empoderar - i déterminer le seu futur i le dels seus fills.
Comme conclusió : tu unis alternatives donne du ciutadania...
Segurament podríem treure moltes conclusions, per ò dans un esforç de concreció, destaquem :
1) À nivell global, une chaux reconèixer le dret au salut com à dret humà bàsic, i qu'une chaux que le Parlament i leur institucions europees així ho reconeguin. Le salut és un dret i non une marchandise i, s'ha d'exigir donne de totes leur instàncies europees on tinguem accés l'universalització du dret à l'atenció primaire, à l'atenció sanitaire, i l'eliminació de qualsevol la barrière économique (co-pagaments, re-pagaments, etc.)
2) Il confronte il reste molt per fer dans le desenvolupament dels serveis públics de salut qu'assegurin atenció sanitaire de qualitat i amb tracte daigne à tota le població, amb un separació net du servei públic i le sanitat privé qu'asseguri amb le participació i contrôle de l'Administració i du ciutadania qu'els impostos financen le sanitat de tots i n'est pas ils le dévient cap à l'enriquiment privat d'una une minorité.
3) À tota l'Europe s’ hauria de promouvoir à l'alça (i non au baixa, com succeeix dans algunes comunitats) l'anivellament de l'atenció, formació, reprès i tracte daignez dans salut, amb atenció als condicionants i desigualtats spécial dans salut de chaque comunitat i sense biaix de classe, edat, une ethnie ou générez.
4) Donne du participació compromesa, haurien d'introduir - i appliquer mecanismes d'un contrôle i rendiment de comptes realment democràtics.
5) I finalment, per ò non per aix ò menys important, une chaux l'empoderament d'eux les Messieurs, especialment afectades per leur retallades i precarització dels serveis de salut juntament amb le dels treballadors i treballadores dans le seu conjunt i dans totes leur facetes du seva une vie, i els un chou • lectius d'ajuda mútua.
Le repte plantejat és de créer un societat dans lequel augmenti le capacitat d'autonomia i decisió d'eux les Messieurs i tu leur te présentes que pertanyen als un chou • lectius més faibles, i construire un societat més participativa, amb un exercici més democràtic d'eux responsabilitats polítiques i un contrôle més efectiu sur eux mateixes.
Amigues i amics, companyes i companys, si hi y a l'une lliçó à aprendre en Europe dans aquests moments és qu'en Europe, també, som celui que lluitem si ens ho creiem, i si lluitem dempeus.
També à Dempeus per le Salut Pública
Comments
No comments:
Post a Comment